Índex
Índex 2
1. Introducció. 5
2. Disseny de l’activitat . 6
3. Mapa conceptual d’on se situa l’activitat realitzada en relació a les possibilitats de les TIC i l’aprenentatge significatiu. 12
4. Descripció del procés efectivament seguit (amb la inserció d’alguna il•lustració documental). 13
5. Avaluació de l’aprenentatge aconseguit 15
6. Avaluació tecnològica (processual) del vostre disseny 15
7. Conclusions 16
8. Bibliografia 17
8.1. Fonts electròniques 17
9. ANNEXES 18
9.1. Annex 1: 19
9.2. Annex 2: Autoritzacions. (per motoius de privacitat no es penjaran) 21
9.3. Annex 3: Drets d’imatge (per motoius de privacitat no es penjaran. Tampoc es penjaran les fotos) 24
9.4. Annex 4: mostra documental - Power-Point elaborat per les participants 27
1. Introducció.
Aquest projecte presenta el disseny de l’activitat “Com es fa el pa?”, el desenvolupament/implementació, la posada en pràctica en un context real propi del psicopedagog i l’avaluació i conclusions que n’hem extret.
Per a escollir el tema ens hem basat en un problema que fos pròxim pels destinataris de la mateixa, és a dir, que fos significatiu per a ells i que, alhora, pogués ser extrapolable a molts altres educands i per dissenyar-lo hem tingut en compte que es basés en un aprenentatge constructiu en el que les TIC, com a mediadores de l’aprenentatge, hi tinguessin un paper destacat.
Així mateix, per exposar-lo als protagonistes de l’activitat hem fet ús d’un llenguatge senzill i motivador que els pogués engrescar de bon principi.
Cal dir, que tot i que en un primer moment aquesta activitat havia d’anar dirigida a alumnes de 1er de primària d’una escola de la província de Barcelona, per diversos motius no ha estat possible i l’hem desenvolupat a nivell informal. Per sort, com hem dit anteriorment, ja partíem d’un disseny que pogués ser aplicat a diversos destinataris.
Així, els participants de l’activitat han estat:
Marina Montalvo: alumna de 1r de Primària de l’Hospitalet de Llobregat. Li agrada molt anar a l’escola i destaca per ser tímida, molt prudent, treballador i força perfeccionista.
Noelia Jiménez: alumna de 4t de Primària de l’Hospitalet de Llobregat. Li agrada molt estar amb la família i destaca pel seu caràcter i perquè és molt innocent. No li agrada massa anar a l’escola, però és una nena molt activa que sempre està feliç.
Naiara López: alumna de P5 de l’Hospitalet de Llobregat. Li fascinen els deures i les activitats escolars, especialment les de grans. Destaca per la seva maduresa i al mateix temps per la seva necessitat de cridar l’atenció i que habitualment s’enutja.
2. Disseny de l’activitat .
Títol de l’activitat
« Com es fa el pa? »
Descripció dels agents personals i de la tecnologia mediadora
o Els aprenents: alumnes de primer de primària.
o Els mediadors: Inma López i Laura Teixidor.
o Les tecnologies que s’utilitzaran seran:
o La càmera digital.
o L’ordinador.
o Internet, en concret, l’explorador Google.
o El programa Microsoft Office Power Point 2007.
Descripció del problema
Partirem de les preguntes següents:
o Què és el pa? Ingredients i tipus de cereals.
o Oficis tradicionals: els forners. Fem el pa. Anem a una masia.
o Com es transforma la farina en pa? És a dir, com es fa el pa?
Problema de partença i característiques
Problema de partença
Representar a través d’elements visuals i fotogràfics el procés d’elaboració del pa.
Característiques del problema
Hem escollit aquest problema perquè considerem que actualment molts infants no coneixen d’on provenen i com s’elaboren la majoria de productes de consum quotidià ni els oficis artesanals que hi estan relacionats i que és molt probable que, degut a la modernització industrial, es perdin.
Per a dur-ho a terme reforçant l’interès vers l’aprenentatge proposat volem plantejar l’activitat de tal manera que sigui engrescadora, motivant i col•laborativa.
Per altra banda, pensem que l’estructuració és clara i pautada i, per tant, segons Jonassen, es tractaria d’un problema estructurat. Els alumnes treballaran amb un objectiu conegut, concret i ben definit, requereix l’aplicació d’una sèrie de conceptes i regles determinades i la utilització d’un grup restrictiu d’operadors lògics, una temporalitat de solució definida i uns recursos logístics i tecnològics limitats.
Així mateix i en relació al grau de complexitat tot i que té unes variables restringides i ben estructurades, podem dir que es tracta d’un problema complex, ja que tot i que la ingesta de pa és habitual en la seva quotidianitat, el procés d’elaboració no és una activitat habitual per a ells.
En relació a l’especificitat del camp de treball aquest problema és situat ja que el trobem contextualitzat en la vida quotidiana dels alumnes, de l’escola i en un producte i ofici concret conegut per a ells.
Plantejament del problema als aprenents
Plantejarem l’activitat fent molt èmfasi en l’ús de les TIC ja que aquestes eines els desperta molt l’interès i els motiva.
Així mateix se’ls plantegen una sèrie de qüestions:
o Què podem comprar en un mercat?
o Com es diuen les parades del mercat?
o Quines frases hem de tenir en compte a l'hora de comprar?
o Què us sembla si investiguem una mica i ens endinsem en aquest món?
per tal d’iniciar un petit debat i que reflexionin al respecte. Aquest reflexió inicial és molt important per captar l’atenció del grup i endinsar-los participativament en la construcció d’aquest aprenentatge. També se’ls hi demanarà compromís i responsabilitat amb l’activitat i amb el material.
Context de l’activitat
o L’activitat es realitzarà a casa de la tieta i en una masia.
o El despatx consta de dos ordinadors . A l’escola es podria comptar amb una possible pissarra digital i projector.
o La masia serà Can Deu a Sabadell, pertanyent a UNIM caixa.
Característiques més importants dels aprenents
Tot i que en un primer moment l’activitat anava dirigida a alumnes de 1r d'Educació Primària, finalment els aprenents han estat tres nenes de la família de P5, 1r de Primària i 4t de Primària. Fet que ens ha permès crear un grup reduït, dinàmic, obert, familiar i molt participatiu.
Com ja hem dit anteriorment, el fet d'utilitzar les TIC els engrescarà i motivarà. Aquesta sensacions s’incrementaran quan duguin a terme el procés, és a dir, quan elaborin el pa a la masia, fet que millorarà, reforça i farà més significatiu el procés d'ensenyament – aprenentatge.
Competències i objectius a treballar
Competències
o Competència comunicativa, lingüística i audiovisual.
o Competència d’aprendre a aprendre.
o Competència d’autonomia i iniciativa personal.
o Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.
o Tractament de la informació i competència digital.
Objectius
o Treballar amb les noves tecnologies de la informació i la comunicació.
o Promoure un aprenentatge significatiu amb l’ús de les TIC.
o Participar, de forma activa, en les activitats i experimentacions proposades.
o Fomentar el treball col•laboratiu i cooperatiu.
o Mostrar interès per conèixer allò que succeeix a l’entorn.
o Facilitar l’expressió artística i corporal.
o Identificar els diferents elements i productes que surten de la proposta a estudiar.
o Interioritzar diferents paraules i frases, treballant-les a partir de les quatre habilitats: escoltar, llegir, parlar i escriure.
Continguts
Conceptuals
o Utilitzar els coneixements i experiències prèvies.
o Paraules i frases senzilles per a explicar el procés de l’elaboració del pa.
o El pa, els seus ingredients i tipus de cereals. Utilització correcte del vocabulari bàsic.
Procedimentals
o Utilització de les TIC perquè els alumnes interioritzin els conceptes claus en aquesta activitat.
o Aprendre a utilitzar el Power Point i el buscador Google d’imatges i informació.
o Treballar en equip cooperativament.
o Prendre decisions de selecció d’imatges i disseny de diapositives.
o Identificació dels ingredients del pa.
o Identificació del vocabulari bàsic de l’elaboració del pa.
o Visita a la masia per veure in situ tot el que hem après a l'aula.
o Elaboració d'un power-point amb les activitats que tenen relació amb l’elaboració del pa.
Actitudinals
o Iniciativa i interès per les activitats.
o Estimació, respecte i interès pels elements del marc natural i social.
o Recopilar informació i representar-la en un power-point.
o Seleccionar la informació rellevant de les fonts proposades.
o Confiar en les seves capacitats i la dels seus companys.
o Treballar en grup col•laboratiu, cooperativa i activament en tots els processos i activitats.
o Procurar un treball autònom.
Seqüència de les activitats
Sessió 1: Introducció i motivació: Presentació de l’activitat i explicació de les activitats que es faran.
Sessió 2: Aprenem els ingredients del pa i els tipus de cereals. Vocabulari bàsic.
Sessió 3: Recopilació de material i buscar informació per Internet per corroborar la informació i l’aprenentatge. Tot per a l’elaboració d’un power-point.
Sessió 4: Inici de l’elaboració d’un power-point.
Sessió 5: Anem a la masia
Sessió 6: Conclusions i exposició d’idees.
Durant els següents dies anirem observant i comentant els diferents tipus de pa, amb diferents ingredients, que hauran elaborat la Marina, la Noelia i la Naira.
Sessió 7: Utilització de les TIC: Aprenentatge i joc interactiu.
A través d’un ordinador i de manera grupal realitzaran les diferents dinàmiques que trobem en les següents pàgines web:
Pàgina web: http://alrasa.com/pa/
Pàgina web: http://volsferpa.blogspot.com/
Pàgina web: http://ca.wikipedia.org/wiki/Hist%C3%B2ria_del_pa
Pàgina web: http://classepapallones.blogspot.com/2008/03/ja-sabem-fer-pa.html
Pàgina web: http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1508
Fonamentació psicopedagògica
Concepció constructivista del procés d’ensenyament – aprenentatge
Partim de la concepció constructivista del procés d’ensenyament - aprenentatge, ja que aquesta fa que l’alumne sigui el protagonista actiu de seu propi procés de construcció del coneixement, però que, alhora, esdevé un aprenentatge global i col•laboratiu en el que es va descobrint i posteriorment manipulant i, per tant, vivenciant realment el procés d’elaboració d’aquest producte de consum. Així, aquesta concepció entén que la construcció del coneixement esdevé d’un triangle interactiu entre el paper actiu de l’alumne com a constructor dels seus aprenentatges, processant i la transformant la informació, els continguts que es treballen i el paper mediador del professor.
Partim d’uns coneixements previs que es relacionaran amb els continguts que es treballaran i ampliaran a través de la utilització de múltiples materials i recursos, com és el cas de les TIC.
Tot això permetrà als alumnes relacionar tot l'aprenentatge realitzat, consolidar-lo, fer-lo significatiu i produir-los un canvi conceptual.
Tal com explica Jonassen per solucionar un problema cal la manipulació de l’espai del problema. En aquest cas, per aconseguir-ho ens hem basat en la busca d’imatges i informació, la manipulació física alhora d’elaborar al pa a la masia i la creació del power-point il•lustratiu del procés.
Procediments i criteris d’avaluació
Per saber quins són els coneixements previs de cada alumne i quin és el seu punt de partida, es realitzarà una avaluació inicial en la primera activitat, el debat inicial. Això es farà a través de l’observació directa dels comentaris i reaccions de cada alumne.
Continuant fent ús de l’observació directa, es durà a terme una avaluació continuada de tot el procés. En ella es valorà l’evolució de cada alumnes respecte als objectius, continguts i competències que ens hem marcat anteriorment i cada una de les activitats que es vagin duent a terme.
Finalment, es farà una avaluació final del procés on cada un dels participants podrà expressar la seva opinió sobre el projecte i els canvis que cadascú creu que ha patit a nivell personal.
Previsió i temporalització
Dues setmanes.
3. Mapa conceptual d’on se situa l’activitat realitzada en relació a les possibilitats de les TIC i l’aprenentatge significatiu.
Índex 2
1. Introducció. 5
2. Disseny de l’activitat . 6
3. Mapa conceptual d’on se situa l’activitat realitzada en relació a les possibilitats de les TIC i l’aprenentatge significatiu. 12
4. Descripció del procés efectivament seguit (amb la inserció d’alguna il•lustració documental). 13
5. Avaluació de l’aprenentatge aconseguit 15
6. Avaluació tecnològica (processual) del vostre disseny 15
7. Conclusions 16
8. Bibliografia 17
8.1. Fonts electròniques 17
9. ANNEXES 18
9.1. Annex 1: 19
9.2. Annex 2: Autoritzacions. (per motoius de privacitat no es penjaran) 21
9.3. Annex 3: Drets d’imatge (per motoius de privacitat no es penjaran. Tampoc es penjaran les fotos) 24
9.4. Annex 4: mostra documental - Power-Point elaborat per les participants 27
1. Introducció.
Aquest projecte presenta el disseny de l’activitat “Com es fa el pa?”, el desenvolupament/implementació, la posada en pràctica en un context real propi del psicopedagog i l’avaluació i conclusions que n’hem extret.
Per a escollir el tema ens hem basat en un problema que fos pròxim pels destinataris de la mateixa, és a dir, que fos significatiu per a ells i que, alhora, pogués ser extrapolable a molts altres educands i per dissenyar-lo hem tingut en compte que es basés en un aprenentatge constructiu en el que les TIC, com a mediadores de l’aprenentatge, hi tinguessin un paper destacat.
Així mateix, per exposar-lo als protagonistes de l’activitat hem fet ús d’un llenguatge senzill i motivador que els pogués engrescar de bon principi.
Cal dir, que tot i que en un primer moment aquesta activitat havia d’anar dirigida a alumnes de 1er de primària d’una escola de la província de Barcelona, per diversos motius no ha estat possible i l’hem desenvolupat a nivell informal. Per sort, com hem dit anteriorment, ja partíem d’un disseny que pogués ser aplicat a diversos destinataris.
Així, els participants de l’activitat han estat:
Marina Montalvo: alumna de 1r de Primària de l’Hospitalet de Llobregat. Li agrada molt anar a l’escola i destaca per ser tímida, molt prudent, treballador i força perfeccionista.
Noelia Jiménez: alumna de 4t de Primària de l’Hospitalet de Llobregat. Li agrada molt estar amb la família i destaca pel seu caràcter i perquè és molt innocent. No li agrada massa anar a l’escola, però és una nena molt activa que sempre està feliç.
Naiara López: alumna de P5 de l’Hospitalet de Llobregat. Li fascinen els deures i les activitats escolars, especialment les de grans. Destaca per la seva maduresa i al mateix temps per la seva necessitat de cridar l’atenció i que habitualment s’enutja.
2. Disseny de l’activitat .
Títol de l’activitat
« Com es fa el pa? »
Descripció dels agents personals i de la tecnologia mediadora
o Els aprenents: alumnes de primer de primària.
o Els mediadors: Inma López i Laura Teixidor.
o Les tecnologies que s’utilitzaran seran:
o La càmera digital.
o L’ordinador.
o Internet, en concret, l’explorador Google.
o El programa Microsoft Office Power Point 2007.
Descripció del problema
Partirem de les preguntes següents:
o Què és el pa? Ingredients i tipus de cereals.
o Oficis tradicionals: els forners. Fem el pa. Anem a una masia.
o Com es transforma la farina en pa? És a dir, com es fa el pa?
Problema de partença i característiques
Problema de partença
Representar a través d’elements visuals i fotogràfics el procés d’elaboració del pa.
Característiques del problema
Hem escollit aquest problema perquè considerem que actualment molts infants no coneixen d’on provenen i com s’elaboren la majoria de productes de consum quotidià ni els oficis artesanals que hi estan relacionats i que és molt probable que, degut a la modernització industrial, es perdin.
Per a dur-ho a terme reforçant l’interès vers l’aprenentatge proposat volem plantejar l’activitat de tal manera que sigui engrescadora, motivant i col•laborativa.
Per altra banda, pensem que l’estructuració és clara i pautada i, per tant, segons Jonassen, es tractaria d’un problema estructurat. Els alumnes treballaran amb un objectiu conegut, concret i ben definit, requereix l’aplicació d’una sèrie de conceptes i regles determinades i la utilització d’un grup restrictiu d’operadors lògics, una temporalitat de solució definida i uns recursos logístics i tecnològics limitats.
Així mateix i en relació al grau de complexitat tot i que té unes variables restringides i ben estructurades, podem dir que es tracta d’un problema complex, ja que tot i que la ingesta de pa és habitual en la seva quotidianitat, el procés d’elaboració no és una activitat habitual per a ells.
En relació a l’especificitat del camp de treball aquest problema és situat ja que el trobem contextualitzat en la vida quotidiana dels alumnes, de l’escola i en un producte i ofici concret conegut per a ells.
Plantejament del problema als aprenents
Plantejarem l’activitat fent molt èmfasi en l’ús de les TIC ja que aquestes eines els desperta molt l’interès i els motiva.
Així mateix se’ls plantegen una sèrie de qüestions:
o Què podem comprar en un mercat?
o Com es diuen les parades del mercat?
o Quines frases hem de tenir en compte a l'hora de comprar?
o Què us sembla si investiguem una mica i ens endinsem en aquest món?
per tal d’iniciar un petit debat i que reflexionin al respecte. Aquest reflexió inicial és molt important per captar l’atenció del grup i endinsar-los participativament en la construcció d’aquest aprenentatge. També se’ls hi demanarà compromís i responsabilitat amb l’activitat i amb el material.
Context de l’activitat
o L’activitat es realitzarà a casa de la tieta i en una masia.
o El despatx consta de dos ordinadors . A l’escola es podria comptar amb una possible pissarra digital i projector.
o La masia serà Can Deu a Sabadell, pertanyent a UNIM caixa.
Característiques més importants dels aprenents
Tot i que en un primer moment l’activitat anava dirigida a alumnes de 1r d'Educació Primària, finalment els aprenents han estat tres nenes de la família de P5, 1r de Primària i 4t de Primària. Fet que ens ha permès crear un grup reduït, dinàmic, obert, familiar i molt participatiu.
Com ja hem dit anteriorment, el fet d'utilitzar les TIC els engrescarà i motivarà. Aquesta sensacions s’incrementaran quan duguin a terme el procés, és a dir, quan elaborin el pa a la masia, fet que millorarà, reforça i farà més significatiu el procés d'ensenyament – aprenentatge.
Competències i objectius a treballar
Competències
o Competència comunicativa, lingüística i audiovisual.
o Competència d’aprendre a aprendre.
o Competència d’autonomia i iniciativa personal.
o Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.
o Tractament de la informació i competència digital.
Objectius
o Treballar amb les noves tecnologies de la informació i la comunicació.
o Promoure un aprenentatge significatiu amb l’ús de les TIC.
o Participar, de forma activa, en les activitats i experimentacions proposades.
o Fomentar el treball col•laboratiu i cooperatiu.
o Mostrar interès per conèixer allò que succeeix a l’entorn.
o Facilitar l’expressió artística i corporal.
o Identificar els diferents elements i productes que surten de la proposta a estudiar.
o Interioritzar diferents paraules i frases, treballant-les a partir de les quatre habilitats: escoltar, llegir, parlar i escriure.
Continguts
Conceptuals
o Utilitzar els coneixements i experiències prèvies.
o Paraules i frases senzilles per a explicar el procés de l’elaboració del pa.
o El pa, els seus ingredients i tipus de cereals. Utilització correcte del vocabulari bàsic.
Procedimentals
o Utilització de les TIC perquè els alumnes interioritzin els conceptes claus en aquesta activitat.
o Aprendre a utilitzar el Power Point i el buscador Google d’imatges i informació.
o Treballar en equip cooperativament.
o Prendre decisions de selecció d’imatges i disseny de diapositives.
o Identificació dels ingredients del pa.
o Identificació del vocabulari bàsic de l’elaboració del pa.
o Visita a la masia per veure in situ tot el que hem après a l'aula.
o Elaboració d'un power-point amb les activitats que tenen relació amb l’elaboració del pa.
Actitudinals
o Iniciativa i interès per les activitats.
o Estimació, respecte i interès pels elements del marc natural i social.
o Recopilar informació i representar-la en un power-point.
o Seleccionar la informació rellevant de les fonts proposades.
o Confiar en les seves capacitats i la dels seus companys.
o Treballar en grup col•laboratiu, cooperativa i activament en tots els processos i activitats.
o Procurar un treball autònom.
Seqüència de les activitats
Sessió 1: Introducció i motivació: Presentació de l’activitat i explicació de les activitats que es faran.
Sessió 2: Aprenem els ingredients del pa i els tipus de cereals. Vocabulari bàsic.
Sessió 3: Recopilació de material i buscar informació per Internet per corroborar la informació i l’aprenentatge. Tot per a l’elaboració d’un power-point.
Sessió 4: Inici de l’elaboració d’un power-point.
Sessió 5: Anem a la masia
Sessió 6: Conclusions i exposició d’idees.
Durant els següents dies anirem observant i comentant els diferents tipus de pa, amb diferents ingredients, que hauran elaborat la Marina, la Noelia i la Naira.
Sessió 7: Utilització de les TIC: Aprenentatge i joc interactiu.
A través d’un ordinador i de manera grupal realitzaran les diferents dinàmiques que trobem en les següents pàgines web:
Pàgina web: http://alrasa.com/pa/
Pàgina web: http://volsferpa.blogspot.com/
Pàgina web: http://ca.wikipedia.org/wiki/Hist%C3%B2ria_del_pa
Pàgina web: http://classepapallones.blogspot.com/2008/03/ja-sabem-fer-pa.html
Pàgina web: http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1508
Fonamentació psicopedagògica
Concepció constructivista del procés d’ensenyament – aprenentatge
Partim de la concepció constructivista del procés d’ensenyament - aprenentatge, ja que aquesta fa que l’alumne sigui el protagonista actiu de seu propi procés de construcció del coneixement, però que, alhora, esdevé un aprenentatge global i col•laboratiu en el que es va descobrint i posteriorment manipulant i, per tant, vivenciant realment el procés d’elaboració d’aquest producte de consum. Així, aquesta concepció entén que la construcció del coneixement esdevé d’un triangle interactiu entre el paper actiu de l’alumne com a constructor dels seus aprenentatges, processant i la transformant la informació, els continguts que es treballen i el paper mediador del professor.
Partim d’uns coneixements previs que es relacionaran amb els continguts que es treballaran i ampliaran a través de la utilització de múltiples materials i recursos, com és el cas de les TIC.
Tot això permetrà als alumnes relacionar tot l'aprenentatge realitzat, consolidar-lo, fer-lo significatiu i produir-los un canvi conceptual.
Tal com explica Jonassen per solucionar un problema cal la manipulació de l’espai del problema. En aquest cas, per aconseguir-ho ens hem basat en la busca d’imatges i informació, la manipulació física alhora d’elaborar al pa a la masia i la creació del power-point il•lustratiu del procés.
Procediments i criteris d’avaluació
Per saber quins són els coneixements previs de cada alumne i quin és el seu punt de partida, es realitzarà una avaluació inicial en la primera activitat, el debat inicial. Això es farà a través de l’observació directa dels comentaris i reaccions de cada alumne.
Continuant fent ús de l’observació directa, es durà a terme una avaluació continuada de tot el procés. En ella es valorà l’evolució de cada alumnes respecte als objectius, continguts i competències que ens hem marcat anteriorment i cada una de les activitats que es vagin duent a terme.
Finalment, es farà una avaluació final del procés on cada un dels participants podrà expressar la seva opinió sobre el projecte i els canvis que cadascú creu que ha patit a nivell personal.
Previsió i temporalització
Dues setmanes.
3. Mapa conceptual d’on se situa l’activitat realitzada en relació a les possibilitats de les TIC i l’aprenentatge significatiu.
4. Descripció del procés efectivament seguit (amb la inserció d’alguna il•lustració documental).
Visita a la masia: excursió familiar a la masia per observar l’elaboració del pa i el conreu de l’hort.
1a sessió: presentació a les nostres protagonistes (Marina, Noelia i Naira) del nostre projecte sobre l’elaboració del pa.
2a sessió: explicacions teòriques i interactives sobre el pa, els seus ingredients, els diferents tipus, la seva utilitat...
3a sessió: realització pràctica del procediment de l’elaboració del pa.
Visita a la masia: excursió familiar a la masia per observar l’elaboració del pa i el conreu de l’hort.
1a sessió: presentació a les nostres protagonistes (Marina, Noelia i Naira) del nostre projecte sobre l’elaboració del pa.
2a sessió: explicacions teòriques i interactives sobre el pa, els seus ingredients, els diferents tipus, la seva utilitat...
3a sessió: realització pràctica del procediment de l’elaboració del pa.
4a sessió: conclusions d’allò après.
5. Avaluació de l’aprenentatge aconseguit
Creiem que, tot i que per tornar a fer pa els caldria ajuda, en elles s’ha produït un canvi conceptuals, és a dir que les nenes han construït aprenentatges significatius entorn a: què és el pa, quins són els seus components, com es fa i sobre l’ofici de forner. Aquest fet el podem veure comparant els coneixements previs, que varen poder fer conscient a partir del debat inicial, amb l’elaboració del power-point i la reflexió grupal final. Gràcies a la observació continuada hem pogut veure que el model mental que tenien s’ha reestructurat i ampliat. El seu discurs ha canviat. Per tot això podem deduir que aplicant una organització de treball com la que hem seguit (revisió dels coneixements previs, aproximació als objectius a través de les TIC (busca per internet i elaboració d’un power-point), reflexió participativa en la pràctica i reflexió grupal final, es fomenta un aprenentatge significatiu que facilita un procés d’acomodació dels nous esquemes de coneixement i una reestructuració dels esquemes originals, produint, per tant, un canvi conceptual.
La combinació de treball individual, en parelles i la utilització de les noves tecnologies ha fomentat la motivació, ha ajudat a que s’hi impliquessin, que visquessin el procés en primera persona, que mica en mica anessin aplicant els coneixements, que hi trobessin sentit i, per tant, que fos significatiu per a elles. La utilització del power point com a eina per anar plasmant el procés i ampliant-lo mica en mica els ha facilitat ordenar els coneixements que han anat adquirint, els ha ajudat a fer-se un esquema mental de tot el procés.
6. Avaluació tecnològica (processual) del vostre disseny
Primer de tot hem de tenir en compte que la persona o persones que posin en pràctica aquesta activitat, en aquest cas nosaltres, previ al seu inici, hem tingut que fer un treball per poder dominar les eines que es faran servir: internet explorer, buscador google i power-point.
Problema de partença
Hem pogut corroborar que tant el problema que hem escollit com els mètodes i eines que hem utilitzat han set motivadors, propers i, per tant, el procés ha estat significatiu per les nenes.
Disseny
El nostre disseny parteix d’un problema quotidià i proper a les nenes al que hi hem associat uns objectius i unes competències que hem treballat mitjançant una perspectiva constructivista del procés d’ensenyament-aprenentatge en el que nosaltres hem fet de guies i orientadores i en el que les TIC han ajudat a construir, estructurar i reestructurar els coneixements, han actuat com a mediadores i reforçadores dels procés.
Hem treballat el problema a partir dels coneixements previs, entenent a les nenes com a protagonistes actives del procés d’ensenyament-aprenentatge per la qual cosa hem fomentant la busca autònoma de fonts d’informació, la reflexió individual i conjunta, els treball cooperatiu i representació gràfica dels nous aprenentatges perquè el poguessin autoavaluar de manera continua.
Desenvolupament
En un primer moment teníem previst realitzar l’activitat en una escola, però per diversos motius això no va poder ser i ho varem fer a nivell familiar. Aquest fet ha suposat diversos avantatges, entre els que cal destacar el coneixement de les característiques de cada una de les participants, l’atenció més individualitzada que han rebut i el fet que s’ha realitzat en un ambient més distès, relaxat i que ha permès respectar el ritme de cada una de les nenes.
Avaluació
La realització de l’activitat a nivell informal i amb un grup reduït també ha suposat que a nivell avaluatiu la nostra observació ha estat molt més fàcil i hem pogut atendre les necessitats de manera molt més constructiva i individualitzada.
Així mateix l’avaluació inicial, continua, final, la metaavaluació i l’autoavaluació tant per part de les nenes com per part nostra ens ha permès comprovar que hem aconseguit un aprenentatge significatiu que ha vingut donat per la gran diversitat de metodologies i eines que hem utilitzat i per la proximitat del tema tractat.
7. Conclusions
Tenint en compte que els hem presentat la informació de manera clara i estructurada, on ho hem fet relacionant les seves experiències i coneixements previs amb les noves vivències, experiències i informacions que han anat buscant i interrelacionant, que l’activitat ha estat desenvolupada a través del descobriment actiu i la posada en pràctica de diferents capacitats, actituds i destreses podem concloure que l’activitat ha estat molt positiva, que hem aconseguit cridar l’atenció de les participants i implicar-les activament. Les nenes han set les protagonistes del seu propi aprenentatge i mica en mica han anat construint el seu propi mapa mental del procés.
8. Bibliografia
Jonassen, D. (2003). Mòdul 3: TIC i aprenentatge significatiu: una perspectiva constructivista. En J. Cabrero, Noves tecnologies de la informació i la comunicació en l'educació. Barcelona: UOC.
8.1. Fonts electròniques
El nostre Wiki: http://apb-lopez-quinones-teixidor-reixach.wikispaces.com/space/content?showType=files&deprecatedAccess=1#content?showType=files&deprecatedAccess=1&orderBy=latest_date&orderDir=desc&rid=3
http://cmap.ihmc.us/
http://materials.cv.uoc.edu/continguts/XW04_02048_01088/index.html?ajax=true
https://picasaweb.google.com/lh/myphotos
9. ANNEXES
9.1. Annex 1:
Autoavaluació de l’activitat i del seguiment de l’avaluació continuada global. En relació a l’apartat h o Annex del treball es demana que cada alumne reflexioni sobre allò après a l’assignatura. Per fer-ho es poden comparar els coneixements actuals amb els recollits a l’Avaluació de coneixements previs que es va complimentar a l’inici de la PAC1. Hi ha canvis? El model mental de l’alumne ha crescut en nombre de conceptes i relacions?. S’ha produït una completa reestructuració dels conceptes? S’ha produït canvi conceptual? Es demana que cada alumne proposi una qualificació (A, B, C+, C-) per a la seva avaluació continuada tot raonant-la a partir de les activitats realitzades, els canvis i l’aprenentatge aconseguit. Omplir primer la pauta d’excel d’autoavaluació d’aquesta activitat us pot ser d’ajut ja que allà s’hi recullen una sèrie de preguntes per a l’autoavaluació tant aquesta activitat 2.5 com també de l’Avaluació Continuada Global. A partir d’aquesta autoavaluació podreu completar l’annex h.
Durant aquests mesos he sofert una completa reestructuració dels meus esquemes mentals anteriors, el meu model mental ha crescut en nombre de conceptes, de relacions i d’interrelacions que, alhora, s’han vist reforçades i en alguns casos ampliades per altres assignatures i, en altres casos, són els conceptes i esquemes d’aquesta assignatura els que han reforçat o ampliat altres esquemes mentals. Per tant, tal com dic en l’autoavaluació que he fet en el full de Microsoft Excel podria fer un símil visual dient que els meus coneixements previs en aquest camp es materialitzaven en un arbre sense fulles i amb poques branques i, mica en mica, miniactivitat darrera miniactivitat, han anat sortint fulles, branques i branquillons que s’han entrellaçat amb altres arbre i s’han enriquit mútuament creant un bosc frondós que em permetrà tenir arguments que, alhora podré argumentar correctament, per defensar la meva visió en relació a aquest tema.
Conseqüentment, puc afirmar que he patit un canvi conceptual que m’ha dut a un aprenentatge significatiu el qual podré extrapolar a altres contextos i situacions personals o professionals. Aquest canvi conceptual ha estat mediat per diferents entorns d’aprenentatge que m’han ajudat en la resolució dels diversos problemes que s’han anat platejant. Alguns d’aquests entorns han estat les NTIC les quals m’han ajudat en la reestructuració dels esquemes mentals i, alhora, m’han permès poder-los plasmat visual i gràficament. Aquest fet m’ha donat un mitjà per poder conèixer quina ha estat la meva evolució dins l’assignatura i poder fer feedbacks i autoavaluació constant la qual cosa ha reforçat encara més els meus aprenentatges.
Així mateix puc dir que l’assignatura mateixa és un exemple clar del que es pretén ensenyar, com a aprenents hem pogut veure i viure en la pràctica la materialització del que se’ns estava ensenyant. El consultor ha fet de guia i mediador dels coneixement per tal que nosaltres els anéssim construint, a vegades de manera individual i d’altres de manera col•laborativa i cooperativa. Això ho hem fet a través d’una nova manera d’entendre els processos d’ensenyament-aprenentatge, és a dir, des d’una perspectiva constructivista vinculada a l’ús de les NTICEDU i on hem après que els problemes significatius són una de les claus que ens duran a l’aprenentatge significatiu sempre que comptem amb el compromís conceptual de l’aprenent.
Per tant, per tot lo exposat anteriorment, la qualificació que proposo per la meva avaluació continuada és d’una A.
9.4. Annex 4: mostra documental - Power-Point elaborat per les participants
5. Avaluació de l’aprenentatge aconseguit
Creiem que, tot i que per tornar a fer pa els caldria ajuda, en elles s’ha produït un canvi conceptuals, és a dir que les nenes han construït aprenentatges significatius entorn a: què és el pa, quins són els seus components, com es fa i sobre l’ofici de forner. Aquest fet el podem veure comparant els coneixements previs, que varen poder fer conscient a partir del debat inicial, amb l’elaboració del power-point i la reflexió grupal final. Gràcies a la observació continuada hem pogut veure que el model mental que tenien s’ha reestructurat i ampliat. El seu discurs ha canviat. Per tot això podem deduir que aplicant una organització de treball com la que hem seguit (revisió dels coneixements previs, aproximació als objectius a través de les TIC (busca per internet i elaboració d’un power-point), reflexió participativa en la pràctica i reflexió grupal final, es fomenta un aprenentatge significatiu que facilita un procés d’acomodació dels nous esquemes de coneixement i una reestructuració dels esquemes originals, produint, per tant, un canvi conceptual.
La combinació de treball individual, en parelles i la utilització de les noves tecnologies ha fomentat la motivació, ha ajudat a que s’hi impliquessin, que visquessin el procés en primera persona, que mica en mica anessin aplicant els coneixements, que hi trobessin sentit i, per tant, que fos significatiu per a elles. La utilització del power point com a eina per anar plasmant el procés i ampliant-lo mica en mica els ha facilitat ordenar els coneixements que han anat adquirint, els ha ajudat a fer-se un esquema mental de tot el procés.
6. Avaluació tecnològica (processual) del vostre disseny
Primer de tot hem de tenir en compte que la persona o persones que posin en pràctica aquesta activitat, en aquest cas nosaltres, previ al seu inici, hem tingut que fer un treball per poder dominar les eines que es faran servir: internet explorer, buscador google i power-point.
Problema de partença
Hem pogut corroborar que tant el problema que hem escollit com els mètodes i eines que hem utilitzat han set motivadors, propers i, per tant, el procés ha estat significatiu per les nenes.
Disseny
El nostre disseny parteix d’un problema quotidià i proper a les nenes al que hi hem associat uns objectius i unes competències que hem treballat mitjançant una perspectiva constructivista del procés d’ensenyament-aprenentatge en el que nosaltres hem fet de guies i orientadores i en el que les TIC han ajudat a construir, estructurar i reestructurar els coneixements, han actuat com a mediadores i reforçadores dels procés.
Hem treballat el problema a partir dels coneixements previs, entenent a les nenes com a protagonistes actives del procés d’ensenyament-aprenentatge per la qual cosa hem fomentant la busca autònoma de fonts d’informació, la reflexió individual i conjunta, els treball cooperatiu i representació gràfica dels nous aprenentatges perquè el poguessin autoavaluar de manera continua.
Desenvolupament
En un primer moment teníem previst realitzar l’activitat en una escola, però per diversos motius això no va poder ser i ho varem fer a nivell familiar. Aquest fet ha suposat diversos avantatges, entre els que cal destacar el coneixement de les característiques de cada una de les participants, l’atenció més individualitzada que han rebut i el fet que s’ha realitzat en un ambient més distès, relaxat i que ha permès respectar el ritme de cada una de les nenes.
Avaluació
La realització de l’activitat a nivell informal i amb un grup reduït també ha suposat que a nivell avaluatiu la nostra observació ha estat molt més fàcil i hem pogut atendre les necessitats de manera molt més constructiva i individualitzada.
Així mateix l’avaluació inicial, continua, final, la metaavaluació i l’autoavaluació tant per part de les nenes com per part nostra ens ha permès comprovar que hem aconseguit un aprenentatge significatiu que ha vingut donat per la gran diversitat de metodologies i eines que hem utilitzat i per la proximitat del tema tractat.
7. Conclusions
Tenint en compte que els hem presentat la informació de manera clara i estructurada, on ho hem fet relacionant les seves experiències i coneixements previs amb les noves vivències, experiències i informacions que han anat buscant i interrelacionant, que l’activitat ha estat desenvolupada a través del descobriment actiu i la posada en pràctica de diferents capacitats, actituds i destreses podem concloure que l’activitat ha estat molt positiva, que hem aconseguit cridar l’atenció de les participants i implicar-les activament. Les nenes han set les protagonistes del seu propi aprenentatge i mica en mica han anat construint el seu propi mapa mental del procés.
8. Bibliografia
Jonassen, D. (2003). Mòdul 3: TIC i aprenentatge significatiu: una perspectiva constructivista. En J. Cabrero, Noves tecnologies de la informació i la comunicació en l'educació. Barcelona: UOC.
8.1. Fonts electròniques
El nostre Wiki: http://apb-lopez-quinones-teixidor-reixach.wikispaces.com/space/content?showType=files&deprecatedAccess=1#content?showType=files&deprecatedAccess=1&orderBy=latest_date&orderDir=desc&rid=3
http://cmap.ihmc.us/
http://materials.cv.uoc.edu/continguts/XW04_02048_01088/index.html?ajax=true
https://picasaweb.google.com/lh/myphotos
9. ANNEXES
9.1. Annex 1:
Autoavaluació de l’activitat i del seguiment de l’avaluació continuada global. En relació a l’apartat h o Annex del treball es demana que cada alumne reflexioni sobre allò après a l’assignatura. Per fer-ho es poden comparar els coneixements actuals amb els recollits a l’Avaluació de coneixements previs que es va complimentar a l’inici de la PAC1. Hi ha canvis? El model mental de l’alumne ha crescut en nombre de conceptes i relacions?. S’ha produït una completa reestructuració dels conceptes? S’ha produït canvi conceptual? Es demana que cada alumne proposi una qualificació (A, B, C+, C-) per a la seva avaluació continuada tot raonant-la a partir de les activitats realitzades, els canvis i l’aprenentatge aconseguit. Omplir primer la pauta d’excel d’autoavaluació d’aquesta activitat us pot ser d’ajut ja que allà s’hi recullen una sèrie de preguntes per a l’autoavaluació tant aquesta activitat 2.5 com també de l’Avaluació Continuada Global. A partir d’aquesta autoavaluació podreu completar l’annex h.
Durant aquests mesos he sofert una completa reestructuració dels meus esquemes mentals anteriors, el meu model mental ha crescut en nombre de conceptes, de relacions i d’interrelacions que, alhora, s’han vist reforçades i en alguns casos ampliades per altres assignatures i, en altres casos, són els conceptes i esquemes d’aquesta assignatura els que han reforçat o ampliat altres esquemes mentals. Per tant, tal com dic en l’autoavaluació que he fet en el full de Microsoft Excel podria fer un símil visual dient que els meus coneixements previs en aquest camp es materialitzaven en un arbre sense fulles i amb poques branques i, mica en mica, miniactivitat darrera miniactivitat, han anat sortint fulles, branques i branquillons que s’han entrellaçat amb altres arbre i s’han enriquit mútuament creant un bosc frondós que em permetrà tenir arguments que, alhora podré argumentar correctament, per defensar la meva visió en relació a aquest tema.
Conseqüentment, puc afirmar que he patit un canvi conceptual que m’ha dut a un aprenentatge significatiu el qual podré extrapolar a altres contextos i situacions personals o professionals. Aquest canvi conceptual ha estat mediat per diferents entorns d’aprenentatge que m’han ajudat en la resolució dels diversos problemes que s’han anat platejant. Alguns d’aquests entorns han estat les NTIC les quals m’han ajudat en la reestructuració dels esquemes mentals i, alhora, m’han permès poder-los plasmat visual i gràficament. Aquest fet m’ha donat un mitjà per poder conèixer quina ha estat la meva evolució dins l’assignatura i poder fer feedbacks i autoavaluació constant la qual cosa ha reforçat encara més els meus aprenentatges.
Així mateix puc dir que l’assignatura mateixa és un exemple clar del que es pretén ensenyar, com a aprenents hem pogut veure i viure en la pràctica la materialització del que se’ns estava ensenyant. El consultor ha fet de guia i mediador dels coneixement per tal que nosaltres els anéssim construint, a vegades de manera individual i d’altres de manera col•laborativa i cooperativa. Això ho hem fet a través d’una nova manera d’entendre els processos d’ensenyament-aprenentatge, és a dir, des d’una perspectiva constructivista vinculada a l’ús de les NTICEDU i on hem après que els problemes significatius són una de les claus que ens duran a l’aprenentatge significatiu sempre que comptem amb el compromís conceptual de l’aprenent.
Per tant, per tot lo exposat anteriorment, la qualificació que proposo per la meva avaluació continuada és d’una A.
9.4. Annex 4: mostra documental - Power-Point elaborat per les participants
