T'has fixat mai en el despertar de l'herba? Quan el sol comença a brillar, de bon matí, cada tija d'herba, com si de les agulles d'un rellotge es tractes, comença a aixecar-se cap al cel. Seu enmig de l'herba humida de rosada, mira-la detingudament fins que desperti. De cop i volta el teu cor farà un salt, hauràs format part del tot, te n’adonaràs de tot el que ens passa desapercebut cada dia, cada instant. Ens deixem endur pel ritme accelerat de vida, per la cabòries del dia a dia i ens oblidem de nosaltres mateixos i del que realment és important, del que ens pot aportar felicitat vertadera i no efímera. Viure la vida amb serenitat i de manera positiva és un plaer que podem anar cultivant mica en mica, pas a pas, aprofitant cadascuna de les engrunes de felicitat que ens anem trobant pel camí. Només fa falta que anem obrint tots els sentits, ens informem, motivem, perdem la por al canvi, ens autoobservem, qüestionem els valors pels quals ens regim i que estem transmetent a les noves generacions i, sobretot, trobem espais on, de tant en tant, ens podem aturar i deixar que les engrunes de serenitat vagin formant cada vegada més, part de la nostra vida. Aquí en teniu un. Benvinguts i benvingudes al bloc!

diumenge, 27 de novembre del 2011

NTICEDU -PAC 2 - miniactivitat 2.2


a. Podeu arribar a alguna conclusió sobre la interacció i la construcció del coneixement en aquell fil?. Es va construir coneixement compartit? Es van atacar les premisses o tesis de les argumentacions precedents? Féu servir el model de Toulmin i cmap.

En el fil que hem escollit del tecnopart, més concretament, la tecnologia al món sanitari, ha estat bastant participatiu. Les intervencions que destaquen són les del bàndol tecnodeterminista. A més de les diverses intervencions argumentant la pròpia postura, també hi ha hagut contrargumentacions mitjançant les premisses sociodeterministes.

Crec que al nostre fil de debat i gràcies a totes les nostres intervencions, hem viscut un canvi conceptual i una restructuració dels nostres models mentals a partir de l’experiència i de l’enriquiment professional i acadèmics. A cada comentari, ens hem hagut d’esforçar en interactuar i reflexionar sobre les aportacions anteriors.

En aquest fil tots hem intentat seguir el model de Toulmin.  Més concretament, a cadascuna de les nostres aportacions hem exposat primerament els nostres fets, a continuació les premisses i finalment, les conclusions, tal i com també hem intentat representar al nostre mapa al cmaptools.

Finalment, a tall de conclusió, cal dir que després del debat, la idea que més recordarem és que la tecnologia ha nascut a partir del nostre desenvolupament com a societat. L’ús de les tecnologies ha de ser coherent i moderat, sense arribar a excessos. S’ha posat en dubte la possible deshumanització que provoquen les tecnologies així com la pèrdua d’identitat en el moment de no optar per un part natural.

Estem satisfetes gràcies ja que gàcies a totes les diferents aportacions, hem creat coneixement, tot complementant les nostres opinions. Gràcies  a l’argumentació, hem pogut extreure unes conclusions a partir d’unes premisses. El fil argumentatiu del debat ha establert una comunicació entre nosaltres, tot ocasionant un coneixement compartir, amb intercanvi d’informació de continguts, experiències, sempre en combinació amb les Noves Tecnologies.

b. Reflexioneu sobre el paper del moderador en aquest fil de conversa. Va intervenir? Amb quina intenció? Fent què? Es van tenir en compte les seves intervencions? Exemplifiqueu les vostres observacions.

Pel que fa a la es intervencions del modeerador, han estat d’un total de quatre. Primerament, ha exposat el tema del debat i posteriorment, el consultor ha anat recordant el fil del debat per tal de concretar les nostres participacions, així com per aportar noves idees i nous punts de vista relacionats amb el tema tractat.

En tot moment, ha adoptat un paper secundari, majoritàriament d’espectador, fins al moment que les nostres aportacions s’han desviat una mica i és doncs quan ha intervingut de manera més directa; portant a terme un paper molt important. Tot i que pugui semblar que el moderador estigui a distància i sense prendre protagonisme, en realitat es podia comprovar que estava constantment implicat quan ràpidament marcava aquella aportació incorrecta o desenfocada amb algun tipus de símbol; per a que el propi estudiant pugués modificar o aclarir. Tan per l’autor del missatge, com a la resta de participants, els hi resultava més fàcil parar atenció a aquell missatge concret o destacat per algun motiu en concret. A més, mitjançant símbols concrets, el moderador va anar donant indicacions sobre el debat, com ara per format, per la visualització, per l’extensió, per la forma...

És per això, que gràcies a aquest segon pla del moderador, hem pogut argumentar les nostres pròpies premisses i construir conjuntament els nostres coneixements.

 

L’estructura de l’espai de cada assignatura és correcta tal i com està creat, ja que facilita la fàcil visualització dels diferents apartats de l’assignatura (debat,fòrum, i lliuramentd’activitats...).
Pensem que la funcionalitat del campus tal com esta estructurada facilita la lectura dels correus. El fet que el debat estigues separat per subcarpetes (rebuts, relació CTS, CT escola, Tecnopart, nevera de fractures i sintetitzant) i a dins per fils de conversa, ajuda a participar en aquells continguts que més interessen.

Pel que fa als fils de conversa, al text enriquit, a les banderetes, les boles...són funcionalitats del campus molt funcionals i significatives. Gràcies a aquest sistema de treball, els alumnes poden expressar els seus dubtes i els seus coneixements al mateix temps que que estan informats i preparats per aprendre de tots els seus companys; aconseguint així un coneixement compartit i un aprenentatge significatiu.

Especialment, les boles i les notes tipus post-it ens van resultar molt útils, ja que ens van servir per tal de detectar missatges importants a simple vista, o als quals calia prestar una atenció més acurada. També feia més senzill identificar cada fil, ja que l’inici de cada fil estava en un missatge del consultor, marcat amb una bola de color blau.

A més, el fet que algunes de les intervencions anessin acompanyades d’un a-map també em va ajudar a comprendre millor aquestes intervencions, ja que la representació gràfica ajudava a fer-ho tot més entenedor. Anteriorment a cursar aquesta assignatura, no coneixíem el model d’argumentació de Toulmin i ara que el coneixem i l’hem utilitzat en diverses ocasions, trobem que és un recurs molt positiu, ja que facilita l’ordenació de les idees, i la posterior argumentació per escrit.

Després de la nostra vivència dels debats al campus, hem observat que les discussions en línia són més eficaces i productives que les discussions protagonitzades al debat oral. En primer lloc, les intervencions són més argumentatives ja que prèviament hi ha hagut temps de preparació, respecte la reorganització dels seus coneixements i la justificació clara i coherent de les seves argumentacions. En segon lloc, es disposa de més temps per analitzar l’argumnetació del company. És per això que s’aconseguiex una millor assimilaciño dels conceptes i una millor estructració dels concpetes. Amb aquest compartiment de coneixement, s’aconsegueix un canvi conceptual i una reestructuració dels models mentals.

A tall de conclusió, cal dir que ha estat un debat molt organitzat i facilitador. Les funcionalitats del campus han estat molt útils i per això hem pogut fer un seguiment del debat més acurat i centrat, sense atabalar-nos davant de tanta informació, aparentment desorganitzada. Els fils de conversa ens han permet poder parar atenció als missatges concrets d’aquest fil, d’una manera més ràpida i visual.

No creiem que calgui afegir cap altre funcionalitat a la bústia del debat, ja que funciona prou bé. Entre tots hem estat de capaços de generar un nou coneixement i hem fomentat la crítica constructiva.


d. Compara l’entorn de discussió que hem emprat (debat de la UOC i cmap) amb altres CSCA com els que es comenten al material en paper de Jonassen, bloc 4 i al y en el capitulo XI de Coll, C.

El cas 2 descriu com es pot utilitzar la tecnologia per a ajudar els estudiants a aprendre a construir arguments, com en el nostre cas, usen eines tecnològiques d’argumentació col·laborativa (“computer-suported collaborative argumentation tool”s o “eines informàtiques d’argumentació col·lectiva”). Hi ha moltes eines d'aquest tipus, però els que s’apropen més als que hem utilitzat són: el Belvedere (programa informàtic d’argumentació) i el BBS (tauler d’anuncis electrònics).

Anem per passos i seguim l’ordre cronològic:

o         Els debats de la UOC els podríem equiparar amb el BBS. Aquest és un sistema informàtic que permet interconnectar persones per poder subministrar serveis de missatgeria electrònica, compartició d'informació i de fitxers en general. Com en l’espai de debat es segueix un format de discussió amb un fil en comú el qual pot estar organitzat en temes i subtemes i que els participants han d’anar enfilant i enllaçant els seus comentaris i aportacions amb comentaris d’altres participants. D’aquesta manera les argumentacions i contrargumentacions dels diferents participants queden enregistrades i construir el seu aprenentatge de manera col·laborativa o arribar a propostes de solucions pels problemes plantejats.
o         Podem establir un paral·lelisme entre el programa CmapsTools i el programa Belvedere. Aquest, tal com nosaltres hem fet amb el debat i el mapa, utilitza el model d’argumentació de Toulmin i permet que els participants puguin desenvolupar el seu argument d’una manera més fàcil i arribar a solucionar un problema mentre treballen amb els altres membres del grup. Tot i això, hi ha una gran diferència de programació amb el Cmaps ja que aquest permet una estructuració més flexible dels contingut i, per tant, permet crear diferent mapes i representacions, en canvi, el Belvedere, només permet fer mapes argumentatius. Així mateix, aquest programa, a nivell de participació, també tindria a veure amb el debat ja que a partir d’un mateix mapa els diferents participants van fent les seves aportacions (fets, premisses i conclusions) per poder arribar a una conclusió conjunta. Tot i això, la diferència clau la trobaríem a nivell visual ja que el programa utilitza representacions gràfiques, en canvi en el debat, tot i utilitzar subratllat, negreta... mai arribarà a ser tan visual.

Així mateix cal dir que si ens fixem en tot el procés que hem seguit: debat argumentatiu a partir del model de Toulmin i creació d’un mapa argumentatiu a partir d’algun fil del debat i seguint el mateix model, podem veure que podem construir el nostre aprenentatge a través de diferents eines i arribar al mateix lloc. Conèixer aquests recursos ens pot servir per adapotar l’ensenyament-aprenentatge a les diferents característiques i necessitats dels alumnes tenint com a certesa que construiran de manera col·laborativa, interactiva, significativa i dinàmica a través de la tecnologia. Així mateix, aquestes eines ens ajuden tant a nivell cognitiu com metacongnitiu i proporcionen la oportunitat per aprendre a argumentar i a fer-ho sense confrontació i aconseguir consens sobre una decisió col·lectiva.
Per tant, aquestes eines es basen en un model constructivista que permeten anar construint un aprenentatge significatiu que ens dugui a un canvi conceptual.


e. Elaboreu una rúbrica senzilla en Rubistar i avalueu el valor qualitatiu dels arguments triats. Cal que recullin: adequació al fil de debat incorporat, validesa de recolzaments d’autoritat-exemples aportats, construcció fonamentada de premisses i tesis, claredat i solidesa de l’argument elaborat.







f. Construïu una senzilla taula amb les reflexions sobre la importància de l’eina cmap per a la construcció de mapes d’argumentació i la seva diferència en relació als mapes de conceptes.

CmapsTools
  • Eina web 2.0 de lliure accés.
  • conté aplicacions que faciliten la creació de mapes conceptuals en línia.
  • opció de pública pública o restringida dels treballs fets.
  • Possibilitat de presetnació en diferents formats: penjar-los en un servidor, convertir-los automàticament en pàgina web, pdf, jpg…
  • reforça construcció cooperativa de manera sincrònica o asincrònica.


Mapes argumentatius
Mapes conceptuals
Diferències i similituds
tècnica usada per a la esquematitzar i visionar gràficament un text argumentatiu
tècnica usada per ala representació gràfica del coneixement
Conté un esquema argumentatiu lineal: fets/premissa condueixen a conclusió/tesi. Aquests estan inferits per diversos elements: justificacions, recolzaments, refutacions/excepcions i modalitat.
És una xarxa de conceptes a través de nodes (conceptes) i enllaços (relacions entre conceptes). La qual es construeix a partir de: seleccionar, agrupar, ordenar, representar, conectar, comprobar i reflexiona
Està basat en el model argumetnatiu de Toulmin. El qual respon al l’estructura d’un text argumentatiu des d’un punt de vista lògic que permet treballar diferents intervencions i perspectives per veure el procés que segueix tot tipus de raonament.
Estan basat en la teoria de l’aprenentatge significatiu d’Ausbel: es vinculen conceptes nous amb conceptes que ja es posseeixen. Això produeix una modificació, ampliació o creació de nous esquemes mentals que porten a un canvi conceptual. L’aprenentatge significatiu s’assoleix a partir d’un aprenentatge actiu i és més durador.

1 comentari:

Laura ha dit...

aquest meu ordinador està pa llà, no hauria d'haver sortit res en majúscula!!

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Laura Teixidor Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons